Perquè tinc massa coses que contar i massa poques ganes. Perquè últimament no pare massa per casa, i quan hi estic és per a estudiar. I perquè no sé, ja no li trobe molt de sentit a açò.
Gràcies a tots els que m'heu arribat a llegir fins ací. Ho deixe obert, i si algun dia decidisc tornar, ja vos ho faré saber amb comentaris i eixes coses.
Una abraçada a tots! :)
Dimarts vaig anar a les jornades de cine en valencià que organitza el Servei de Política Lingüística a vore MyWay. Si bé no puc dir que m'agradara especialment, tampoc puc dir que siga una pel·lícula roïna. A vegades em feia l'efecte que el meu intel·lecte no aplegava per entendre algunes coses. O simplement no tenien explicació. No ho sé. Jo sóc el primer a qui li agrada la innovació en les pel·lis, no sóc gens reaccionari, però innovar per damunt de tot tampoc. La pel·li tracta sobre un narcotraficant que, morta sa mare, decideix portar a casa a son pare, a qui fa anys que no veu i pateix d'alzheimer molt avançat. La BSO està a mans de Joan Miquel Oliver, sonen diveses versions de Batiscafo Katiuscas i Càpsula d'emergència. No sé, si teniu l'oportunitat mireu-la i jutgeu vosaltres mateixos.
La que sí que que recomane absolutament és la que vaig vore dimecres, Love Sick (tràiler en francès, no he trobat l'original). Tenia un poc de por, perquè l'última pel·li romanesa que vaig vore (4 meses, 3 semanas, 2 días) era bastant dura. Esta no és alegre precisament, però sí que té moments molt més agradables. És la història d'Alex i Kiki, dos persones que es coneixen el primer dia d'universitat a Bucarest i prompte entaulen una gran amistat que, a poc a poc, anirà convertint-se en alguna cosa més. Viuen una història increïblement bonica, però la cosa comença a complicar-se quan entra en joc l'anterior parella de Kiki, Sandu. Ah, se m'oblidava, Alex i Kiki són dos dones, però per sort això no afecta per a res a la història. Ah i una altra cosa, Kiki i Sandu són germans, la qual cosa sí que desconcerta un poc, però està tractada d'una manera molt natural que et fa reflexionar. No hi ha lloc per al morb en esta pel·lícula. I als que vos tire el fet que es tracte de la història de dos lesbianes romaneses vos avance que no hi ha moltes escenes de sexe. A penes es veuen quatre besades i un parell de mamelles. Però paga la pena, molt. La BSO és la cançó que sona al tràiler. Un tema genial on canta Chris Martin, líder de Coldplay.
- Grup revelació de la nit: La Raíz. Gran actuació, sobretot les múltiples versions de Manu Chao al final.
- La Gossa Sorda. Ho he de reconèixer: m'ho vaig passar com quan anava als primers concerts. Genial. El disc nou... ha perdut el puntet hardcore que era el que més m'agradava d'ells, però no està gens malament.
- Pirat's. Van estar bé, però les altres voltes que els he vist els he disfrutat més. Els interludis estan guais, però es trobaven a faltar més cançons de les seues!
- La sessió de Dj Merey de després brutal, com sempre. Drum'n'bass!
I poc més. Quan tinga el disc més escoltant ja penjaré alguna cosa.
Ja fa uns anys que la idea d'anar a passar les pasqües a alguna caseta no em tempta. M'agobia pensar en estar 3 o 4 dies allí estacat 24 hores. Per la nit encara fas burrera i això i t'ho pots passar bé, però els dies es fan llaaargs, llaaaargs. Supose que quan tenia 13 anys ja m'anava bé, perquè experimentava coses noves i tot això. Però ara... buf, quin pal! Per això, els dies pròpiament dits de pasqua, el nostre pla no ha sigut més especial que anar a fer unes cervesetes i a xarrar un rato de coses poc transcendentals, i au. Xaló, Pedreguer... fins i tot un dia vam gosar a baixar a aquella monstruositat que en el seu dia va ser un poble com toca i que hui per hui encara s'anomena Calp. Servidor, a més, estos dies ha estudiat com un cerdo, però això és un altre cantar.
I ahir dimecres, quan els treballadors ja havien tornat a la faena i els afortunats estudiants valencians encara gaudíem d'uns quants dies més de vacances, vam decidir fer les nostres pasqües i mos vam enfilar cap a la serra d'Oltà. Allà que anàvem, en petit comitè. Nosaltres i Manu Chao cantant-mos. Arribem al la zona d'acampada, muntem la tenda i tot això, i després a fer un poc de muntanyisme d'alt risc, que a servidor li va costar un munt d'arraps, punxades i morats, buscant una ermita que mai no apareixeria, però va valdre la pena. I veiem que es feia de nit, i el cel tot nuvolat, i tronava i llampava, i les mares mos telefonaven i mos deien "A Benissa està plovent a cabasaes, ahi no plou?", "de moment no", i nosaltres allà on Jesucrist va perdre l'espardenya, caminant per un lloc que amb molta generositat podríem qualificar com a senda... Però vam arribar de nou a la zona d'acampada. Vam encendre foc, vam sopar i allí que vam estar tota la nit. "Nosotros nacimos en la noche. En ella vivimos. Moriremos en ella". Que si ara tenim por, que si ara tenim fred, però molt agust tot plegat. Alcohol i altres drogues blanetes. I si mos apetix anarmon a la mar, mon anem, a vore ixir el sol. I així ho vam fer. No va ploure en tota la nit. I de matí mos gitàvem. I hui estic cansat, i tinc son, i em fa mal quasi tot el cos, però estic content d'haver-hi anat.
Això sí, per motius d'agenda vam haver de cancel·lar la dinà a Ca Pinet, il·lustre bar comunista i catalanista de la no menys il·lustre població de Tàrbena (són de la Marina i utilitzen l'article salat, es pot demanar alguna cosa més?). Queda pendent!
I per a musicar el post, tot un clàssic del bonrotllisme :)
PS: Si no m'ha quedat massa lluït el missatge és que no done pa' més ara per ara.
PS2: I demà gossasordisme a Pego amb disc nou, i de regal Pirat's Sound Sistema!
Comença com una cançó petarda qualsevol, però el final és apoteòsic (i tot el tros que està en valencià).
Sense paraules.
Un grup amb un nom així no podia fer un altre tipus de cançons.
Anava a escriure un post sobre el cap de setmana de pre-falles que m'he pegat per la capi, però acabe de vore un documental que m'ha deixat sense paraules: Zeitgeist.
És una passada, de veres, jo encara estic intentant digerir-lo. No puc dir-vos més perquè vull reflexionar i no ser excessivament crèdul. A tothom que puga li recomane que el mire, però de veritat, mireu-lo i extragueu-ne les vostres pròpies conclusions. Està per a baixar ací (eLink) i es pot vore en xarxa ací (en versió original subtitulada al castellà en tots dos casos).
S'estructura en tres parts:
1. "La història més gran mai contada" -> Sobre la farsa de les religions i com s'han utilitzat per tal d'introduir altres "mites" en l'opinió pública.
2. "Tot el món és un escenari" -> L'11 de setembre va ser planificat per l'administració dels EUA, i no és la primera volta ni l'única que els governs fan coses com aquesta. La lluita antiterrorista és una fal·làcia per manipular la societat.
3. "No pares atenció als homes de darrere la cortina" -> El món està governat pels principals agents bancaris, que provoquen guerres i les allarguen per al seu propi interès econòmic. Els mitjans de comunicació en són còmplices. El control a la població és absolut.
Totes estes coses pareixen "evidents", ninguna persona amb dos dits de front es creu les teories "oficials". Però que t'ho demostren amb tot un seguit de proves et deixa bocabadat. A mi personalment m'ha fet fins i tot por. Estic segur que al llarg de la meua carrera faré alguna cosa relacionada amb el que acabe de vore en eixe documental.
Vos deixe ací la pàgina web oficial i ací l'article a la Wikipedia en castellà.
Flipant. Mireu-lo, de veritat.
Anit, com Blai i tants altres i després d'haver assistit al sopar del Servei de Política Lingüística, vaig estar al concert que feien a la sala Matisse de Plouen Catximbes i Lilit i Dionís.
Plouen Catximbes m'agraden des de fa temps, i m'abellia molt vore'ls. M'agrada la barreja que fan entre pop i reggae, les seues melodies i les lletres surrealistes amb milers d'interpretacions. A això es va sumar el fet de descobrir esta genial cançó (en francés) al bloc de Jordi Garrigós fa uns dies. Pel que es veu, i pel que he llegit a l'Enderrock de febrer, el nou disc ("Telescopi") ha pres una vessant més indie, deixant un poc de banda els ritmes jamaicans. La cosa és que jo els vaig incloure fa temps en una llista de grups de pop independent catalans i em van deixar un comentari estranyats! Siga com siga, en l'actuació d'anit van estar molt bé, i no em van decebre. De fet, tinc ganes d'adquirir el nou treball.
A Lilit i Dionís els havia vist ja tres o quatre voltes, però sempre de refiló, sense prestar-los l'atenció que anit vaig descobrir que es mereixen. Em trec el barret, espectacular grup. La llàstima és que no hi haurien molts valencianitos (de la capi) en la sala, perquè s'hagueren quedat astorats! Em va agradar que em feren sentir com si estiguera a un concert a qualsevol poblet de la Marina estant al mig de València. Mescla perfecta de folk, rock, i frikisme valencià, no tenen desperdici!
Per cert, el cantant de Plouen es pareix a este i el de Lilit a este, però amb el monyo llarg.
A un costat de la balança:
Sopaetes. Plouen Catximbes, Gossa Sorda amb disc nou i Pirat's Sound Sistema, Nada Surf i The Sundey Drivers, 25 d'abril amb Antònia Font i sense Obrint Pas, Berri Txarrak, 121dB, E.S.O.C., Iván Ferreiro, Deluxe, Che Sudaka, Love of Lesbian, Marlango, i més. Festes de Benissa, pel·lícules, llibres, cafés, els carrers de València a qualsevol hora del dia i de la nit. La bohèmia i el voler viure la vida, i tots eixos pensaments de petit-burgés.
A l'altre:
Una assignatura suspesa i una abandonada del primer quadrimestre. Un segon quadrimestre que no pinta massa bé. Una carrera que m'importa ben poc i que esta ben avall en la meua llista de prioritats. L'economia familiar. I el seny: que estic a València per a estudiar, no per viure del xollo de tindre a la mama pagant-me un pis a la capi i tal.
... Intentaré mantindre l'equilibri.
Són les 3 i pico i l'escrutini encara està pel 99'95 %.
El PSOE ha guanyat amb comoditat (5 escons més que en 2004), però, per sort, no ha tret majoria absoluta.
El PP ha augmentat en vots i en diputats, però s'hauran de resignar a fer el ridícul des de l'oposició quatre anys més.
CiU porta 11 escons. N'han augmentat un. Estaran contents els convergents. A mi mai m'han caigut bé.
El PNB perd un diputat i se'n queda amb 6.
Esquerra és un dels dos grans perdedors. Ha perdut 5 escons (se'n queda amb 3) i l'han votat menys de la meitat de gent que en 2004. Tot i això, aposte que seguiran tan superbs com sempre i no sabran rectificar més enllà de quatre canvis sense importància. Per mi podrien tancar la paradeta ja.
IU és l'altre ferit de mort. De 5 diputats n'ha passat a 2. Llamazares ja ha anunciat que no es tornarà a presentar com a coordinador general. Amb totes les diferències que guarde amb aquest partit, és una llàstima que l'única opció tangible d'acabar amb el bipartidisme salvatge haja caigut tan baix. Li queden dos telediaris.
El BNG ha mantingut els 2 escons, i Coalición Canaria en perd un, quedant-se també en 2.
Na-Bai conserva el seu diputat.
UPyD han aconseguit entrar al Congrés, amb un escó. Més púrria feixista.
Bloc-IdPV-Verds no han tret res, com era d'esperar. Han perdut vots també.
El panorama és si més no desolador. M'imagine que socialistes i convergents pactaran per formar govern. Sí, pitjor seria el PP, però no seré jo qui es pose a donar botets d'alegria.
De totes maneres, com ja vos he dit a més d'un, a mi tant em fa. Igual em dóna que guanyen uns o que perden els altres. Fa temps que vaig deixar de creure en la via pseudodemocràtica, i cada volta veig més clar com s'ho tenen muntat perquè ningú els desbarate el seu status quo. Per eixe camí mai arribarem enlloc, i jo personalment m'estime més intentar mamprendre altres sendes. Això sí, està clar que, mentrestant, no està de més esgotar esta via i extraure'n les poquetes coses bones que ens puga proporcionar este sistema.
Ja he votat. Sí, a Navarro, Morera i companyia (bé, els seus homòlegs a Alacant). Sí, a la circumscripció d'Alacant. Sí, sense massa fe, essent conscient que no trauran res i que si ho tragueren res canviaria.
Anava a abstindre'm, però mira, la coseta eixa de votar per primera volta ha pogut amb mi. No és massa realitzador, la veritat.
P.S: Al Senat (ja que estem ho dic tot): Partido Comunista de los Pueblos de España, República Valenciana i Esquerra Republicana del País Valencià. Rico, rico y para toda la familia.
